Un exagent de la CIA es converteix en un dels millors guionistes del còmic mainstream actual. No és l’argument d’una pel·lícula dels 90, dirigida per James Cameron o John McTiernan i protagonitzada per Arnold Schwarzenagger o Bruce Willis. És la història de Tom King, el guionista del qual ara ens arriba la sèrie mensual Strange Adventures (DC / ECC Cómics).

El protagonista d’Strange Adeventures és Adam Strange, heroi del planeta Rann (era obvi que havia de ressenyar aquest còmic). Bé, no està del tot clar si ens trobem davant d’un heroi interplanetari o hi ha un costat fosc darrera d’aquest fet. La sèrie comença en una firma de llibres (del llibre Strange Adventures escrit pel protagonista) on l’habitual paui alegria que envolta aquest tipus d’esdeveniment es veu distorsionada per un noi que
serà important per a donar el tret de sortida al que se’ns explicaran en els episodis per venir. Arrenca el misteri i el viatge per a conèixer millor al propi Adam strange, la seva dona Alanna i la resta de personatges, així com la seva vinculació amb el planeta Rann.

Acompanyen al guionista dos dibuixants: Mitch Gerards, que apareixerà força en aquest article i del qual només puc dir que m’encanta, s’encarrega de la part noir de la història que succeix a la Terra i Evan “Doc” Shiner, que amb un dibuix més en l’ona Moebius, necessari per a generar els dos nivells en que succeix l’acció, dona imatge a la part fantàstica de la trama relacionada amb el planeta Rann.

Amb l’edat vaig deixant de seguir sèries, ja no m’interessa ser un completista d’X-Men, i la tendència és seguir autors. Entre els meus valors segurs actuals podria anomenar Jeff Lemire, Brian K. Vaughn, Jonathan Hickman, Sfarr, Bravo, i més, d’entre ells Tom King. Del primer que vaig llegir del tàndem King-Gerards és El sheriff de Babilonia, amb un regust indie marcat (obra que va editar Vertigo). Enmig d’una cruesa reforçada pel genial dibuix de Gerards, amb una narrativa que enganxa de seguida i l’ús del que podríem dir pàgines amb vinyetes watchmenianes de 3×3 a l’estil del clàssic d’Alan Moore, es mou el protagonista, potser amb referències al propi King, d’una obra totalment recomenable (12 números, com la pròpia Strange Adventures, una constant que es repetirà), que encara em va agradar més en una segona lectura.

Amb el seu pas fugaç per Marvel ens va oferir la sèrie (12 números, surprise) de La Vision, de la que no és descartable que algun matís en tingui la nova tv-sèrie de Marvel Wandavision. Apareix l’element família, aquí creada pel protagonista de la sèrie, que es converteix en un dels eixos de les històries de King. Una proposta molt original que es va convertir en un un còmic molt per sobre del nivell que ens ha ofert Marvel la dècada anterior (what if si s’hagués quedat a Marvel…)

Cap a l’any 2016 li donen la sèrie emblema de DC, Batman, tot un repte treballar amb el mític personatge de còmic, del què en guionitzarà 85 grapes. Tirant per la via fàcil, l’etapa de King a Batman em deixa la sensació que hauria encaixat millor en el seu format de 12 números habitual, i és que l’eix de la història és la relació de Batman i Catwoman, i com a
relació amorosa tormentada tendeix a l’excés i a reiterar capítols en els que es torna a donar voltes al mateix.

Però Mr. Miracle em torna la fe en el guionista, de nou acompanyat per Mitch Gerards. Si només puc dir una cosa de la sèrie (altre cop, 12 números) deixeu-me dir que la grapa núm. 5 de Mr. Milagro, com es coneix en l’edició d’ECC, és el còmic amb el que més m’he emocionat en els darrers anys. Una molt bona història d’un personatge desconegut per la gran majoria, una història al voltant de la família, dakseid is, un dibuix espectacular
(m’encantaria trobar més d’una de les samarretes del protagonista) i una altra col·lecció molt recomenable també.

Tornem a l’inici, a Strange Adventures, que beu molt de Mr. Miracle. Que no es faci enrera ningú per no conèixer el protagonista ni el seu background (potser per compensar diré que apareix un dels personatges dels que he parlat més amunt, tractant-se d’una sèrie de DC, no és massa difícil saber quin és, i no, no és en Chris, el protagonista d’El sheriff de Babilonia). En una grapa es troba tot el que ens cal per enganxar-nos ja i deixar-nos
amb ganes de més. Esperen onze mesos de visites a les botigues de còmics un cop al mes, mínim, per a fer-se amb la grapa corresponent, de rellegir aquest #1 més d’una vegada per refrescar la memòria i què voleu que us digui, en una època en la què ho pots tenir tot en menys de mitja hora mitjançant una app o una trucada, em sembla un pla perfecte assaborir a poc a poc la història d’Adam Strange.

Un bis, en pocs mesos començarà una nova sèrie més del propi King, amb el dibuixant Jorge Fornés, sobre Rorschach, sí el personatge de Watchmen, aquest no és un desconegut, i sí, seran 12 números també.